El turisme és una matèria transversal, tant en un sentit horitzontal com vertical. En sentit horitzontal, perquè està regulada per una normativa que forma part de disciplines jurídiques diverses que van des del Dret públic fins al Dret privat. En sentit vertical, perquè les instàncies que tenen potestat legislativa sobre aquesta matèria van des de l'àmbit internacional (tant supracomunitari com comunitari) fins a l'estatal i autonòmic. En aquesta obra s'introdueix l'estudi de la regulació que es duu a terme d'aquesta activitat des del Dret privat, i en concret de les normes de Dret civil i Dret mercantil. S'estudia el marc general de la contractació. Aquest procés es tracta des d'una perspectiva dinàmica: es parteix de la fase prèvia a la formació del contracte (informació, publicitat), es passa per la perfecció del contracte i se'n veuen les vicissituds (compliment i incompliment) i l'extinció. A més a més, es tenen especialment en compte els subjectes que participen en la contractació i les garanties de què són titulars. Cal remarcar, però, que tot i que es procura fer una anàlisi del vessant privat del turisme, la realitat no es pot dividir tan fàcilment. En conseqüència, una mateixa situació pot estar regulada tant per normes de Dret privat com de Dret públic. Per exemple, l'activitat de llogar apartaments per a ús turístic es preveu expressament en el Dret privat, i en concret el Dret civil (contracte d'arrendament), però hi pot haver normativa administrativa que també incideixi sobre aquesta activitat.