Aquest llibre té un doble objectiu: per una banda presenta de forma detallada la configuració del marc jurídic que regula les universitats públiques catalanes, tant des del punt de vista de l’entramat institucional com a partir del repartiment de competències i relacions que s’estableixen entre els diferents òrgans generals universitaris.
En segon lloc, es tracten dos dels problemes més actuals que afecten directament les nostres universitats. Un deriva de la necessitat d’emprendre una reforma que permeti l’adequació d’aquestes institucions a les demandes de la societat. Les estructures actuals i el seu marc d’actuació són hereus directes, amb pocs canvis, d’un sistema universitari que tenia com a objectiu bàsic la formació de les elits i la recerca bàsica, amb poca atenció a la transferència de tècniques i coneixements cap a l’exterior. Es presenta un estudi dels canvis que cal afrontar per configurar unes universitats capaces d’interactuar de forma àgil i eficient amb el seu entorn.

El segon problema d’actualitat fa referència als canvis que les noves lleis bàsiques de procediment administratiu i del sector públic (Lleis 39 i 40 de 2015) han introduït en les universitats públiques, unes institucions que amb la seva entrada en vigor han deixat de tenir la consideració d’administracions públiques. Aquest canvi ha suposat, per inesperat i per les seves importants implicacions, un sotrac en l’activitat institucional i administrativa de les universitats. S’estudia aquí el significat i l’abast d’aquests canvis i s’intenta aportar llum sobre com ha d’adequar-se l’actuació de les universitats a aquesta nova situació.