Fins el moment, la doctrina eclesiasticista s’havia plantejat les relacions amb les esglésies i comunitats religioses des d’una perspectiva estatal, basada en els principis de cooperació i bilateralitat. Partint d’aquestes premisses, l’autor fa un pas endavant i s’endinsa en l’estudi de les competències de l’Estat italià envers el fenomen religiós, en sintonia amb el Títol V de la Constitució italiana i les competències de les Regions.
Com a treball de Dret comparat, el llibre ofereix una clara utilitat atesa la revisió de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que afecta diverses matèries competencials que no són alienes a les demandes que –al si d’una societat plural– presenta la gestió de la llibertat religiosa i les relacions de cooperació amb les distintes confessions.